Cercador d’Instamaps
Seguiu aquestes pautes per maximitzar les correctes respostes a les vostres cerques:
Elements del mapa
Instamaps retorna elements que contenen el text de la cerca en algun dels camps de la vostra informació.
Adreces
Instamaps retorna adreces del servei de geocodificació de l’ICGC (Pelias) a Catalunya i Nominatim (OSM) per a la resta del món.
Procureu escriure l'adreça al més exacta possible, amb els diferents elements separats entre comes: tipus i nom de la via, número de portal, municipi. Simplifiqueu els números de portal compostos, p. e. 209-211 >> 209 o 59c >> 59. Per exemple: Avinguda de Navarra,15,Olot
Topònims
Instamaps retorna topònims de la base de noms geogràfics de l’ICGC a l’àrea de Catalunya i de Nominatim (OSM) per a la resta del món.
Coordenades geogràfiques
Per a tot el món. Escriviu primer la latitud i després la longitud. Les fraccions decimals en els segons s’han de marcar amb un punt. Per exemple:
41°22’00.0″N 2°10’11.5″E
41°22’00″N 2°10’11″E
41°22’00.0″N , 2°10’11.5″E
41 2
41.15 2.23
41.15 , 2.23
Coordenades UTM ETRS89
Per a l’àmbit de Catalunya. Escriviu primer la X (6 dígits) i després la Y (7 dígits). Per exemple:
401236,4569332
401236 4569332
401236.2,4569332.6
401236.234,4569332.678
Referència cadastral parcel·les
Escriviu els 14 primers dígits del número de referència cadastral. Per exemple: 17121A02400081
El projecte de Sons del Llobregat i el Cardener ha articulat tres mirades complementàries al voltant de la cultura de l’aigua, partint de la reflexió al voltant dels entorns sonors que genera el riu i les persones que habiten en la seva àrea d’influència. Aquestes mirades s’han construit en base a un procés de patrimoniació col·lectiva dels sons dels espais seleccionats per la comunitat, amb un procés obert i participatiu en tres pilots paral·lels (a Manresa, Sallent i Puig-Reig), més un de complementari (Navàs), que ha desembocat en la construcció d’un ‘Atlas Sonor del Llobregat i el Cardener’.
En els tres pilots
plantegem una metodologia de patrimoniació de l’entorn sonor amb
la participació de la ciutadania, basada
en la ciència ciutadana i de la innovació participativa, i
articulada
en una seqüència de tres tallers.
1.- Taller de
co-creació del projecte:
En aquest taller inicial i introductori a la biblioteca, s’explica
als voluntaris els objectius i pla de treball del projecte, es
consensua
el protocol científic (com enregistrarem els sons, quines metadades
associades registrarem, el procediments, fitxes i protocols que
seguirem per validar i processar aquestes dades de manera que siguin
vàlides científicament), i s’exploren
i acorden
els punts d’interès local (les localitzacions concretes i el seu
per què) que documentarem posteriorment.
2.- Taller
d’Atrapa-sons / Safari sonor:
En aquest taller de camp, es
formen
els voluntaris en les diferents tecnologies i sensors que utilitzem
per fer patrimoniació sonora (gravadores d’alta fidelitat estèreo
i quadrafòniques),
ens
desplacem
amb els voluntaris als punts d’interès local per realitzar les
gravacions, i generem les metadades i altres continguts multimèdia
necessaris per al
projecte.
3.- Taller
d’anàlisi de dades sonores:
En aquest taller final a la biblioteca, es
validen
i exploren
les dades amb el software Audacity, es
pugen
les dades sonores generades al repositori científic Freesound.org,
es
reflexiona
sobre el coneixement generat, i pensem plegats
en
maneres de
posar en valor aquest coneixement
que reverteixi en actuacions reals que generin valor al municipi.
Els pilots s’han
coordinat
des de la
Biblioteca
del
Casino (Manresa), la Biblioteca Sant Antoni Maria Claret (Sallent) i
la Biblioteca Guillem de Berguedà (Puig-Reig) com
a agents claus en la contextualització de les activitats en les
realitats de cada municipi, i en l’articulació de les
col·laboracions per fer la crida a les comunitats.
El resultat comú a
tots tres pilots és l’‘Atlas Sonor del Llobregat i el
Cardener’, amb els 64
sons
patrimoniats pels voluntaris de la comunitat, les metadades
associades que permeten generar el repositori digital a
Freesound.org, i altres continguts multimedia (20
fotografies
del riu per part de voluntaris de l’Associació Foto Art,
i 25
visualitzacions
360º de
punts patrimoniats sonorament que permeten tenir una experiència
immersiva de l’entorn fluvual del Llobregat).
A més, a Manresa el procés de reflexió i reutilització de les
dades sonores també ha desembocat en una exposició multimèdia al
vestíbul de la biblioteca, on es mostren un conjunt de 20
fotografies acompanyades d’una narrativa o paisatge musical sonor
composat en base als sons del riu documentats per la comunitat.
Així doncs, el pasiatge musical fa de banda sonora de l’exposició per a l’usuari, generant una experiència sensorial diferent que suposa un salt endavant en les capacitats de producció cultural digital comunitària de les biblioteques participants en el programa Bibliolabs.
ciència ciutadana patrimoniació sonora innovació participativa
6/9/2021, 11:34:49 AM
6/9/2021, 12:40:50 PM
Autor: Bit Lab Cultural
Aquest visor està protegit amb contrasenya. Introduir la contrasenya
Recuperant informació del servidor, no trigarà gaire